Escac

No entenc la nit. No entenc el dia. No entenc aquest jo que m'oprimeix. No entenc aquest jo i m'obsedeix. Vagarejo la ciutat com una autòmata. A la recerca de... de què? Del meu jo perdut? Trepitjo carrers. Albiro cels. Obro calaixos i armaris. Airejo els draps. Bruts i nets. Res. El meu jo no hi és. M'identifico amb res. Em sé despersonalitzada. Anhelo solidesa. Trobo dispersió. A la fi la llibreria. Què hi busco? Tan se val. Un llibre. Lletres impreses que em diguin. Tresors compartits de vides quotidianes. Històries de fantasia que m'obrin horitzons. Obro un llibre. Cares a la finestra, 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX. Montserrat Abelló les tradueix. Me les diu. Em diu. May Sarton. "Ara esdevinc jo mateixa":

Ara esdevinc jo mateixa. M'ha calgut

temps, molts anys i llocs:

He estat dissolta i trasbalsada,

he dut la cara d'altra gent,

he corregut embogida, com si el Temps hi fos,

terrible i vell, i m'avisés a crits:

"Afanya't, o et moriràs abans de..."

(Què? Abans no arribi el matí?

O el final del poema sigui clar?

O l'amor segur dins la ciutat closa?)

Ara, ben quieta, ser aquí,

sentir el meu propi pes i densitat!

L'ombra negra sobre el paper

és la meva mà; l'ombra d'un mot,

mentre el pensament forma a qui el conforma,

cau pesant sobre la pàgina, se sent.

Tot es fusiona ara, s'amalgama

del desig a l'acció, de paraula a silenci,

la feina, l'amor, el temps i la cara

recollits en un sol gest

intens de créixer, com les plantes.

Tan lent com la fruita que madura,

fèrtil, despresa, i sempre consumida

cau però no exhaureix l'arrel,

perquè tot el poema sigui i doni,

creixi en mi per esdevenir cançó;

fet així i així arrelat per amor.

Ara hi ha temps i el Temps és jove.

Oh, en aquesta hora única visc

tota jo i no me'n moc.

Jo, la perseguida que embogida corria,

Para't, para't i atura el sol!

No us ha passat mai que un poema, una narració, una frase, us ha revelat la veritat que no trobàveu i us ha fet escac a l'interior?

With freedom, books, flowers, and the moon, who could not be happy?"

Oscar Wilde